divendres, 29 d’octubre del 2010

Diari Segre, 26 octubre 2010

Ens preocupa la sanitat ramadera

Ricard Parés i Casanova | Lleida

ÉS BEN SABUT que la producció ramadera és un pilar socioeconòmic de primer ordre a Catalunya. Dins el sector agroalimentari, la ramaderia ocupa un espai molt important, no només econòmic, sinó d'equilibri territorial. I a les terres de Lleida és on cal tenir més clar que enlloc aquesta importància.

Parlem molt dels reptes del rector ramader: el benestar animal, els requisits mediambientals, l'eficiència productiva... Però no som conscients de la importància de la sanitat animal. És evident que a dia d'avui la gravíssima situació econòmica del sector invita a anar superant el dia a dia sense pensar gaire en el demà. I és lògic, estem veient empreses que trontollen i el mercat boig i inestable del cereal fa impossible saber quin futur ens espera. L'objectiu d'aquest article no és analitzar la situació actual del sector ni fer-ne cap previsió. Tampoc fer una anàlisi catastrofista. El neguit que voldríem transmetre és la necessitat de no baixar la guàrdia en la sanitat animal sigui quina sigui la situació econòmica del sector. Veurem daltabaixos més que sorprenents, però no ens enganyem, la ramaderia seguirà existint sempre al nostre país.

És per això que en un moment com l'actual podem mantenir-nos a l'expectativa de quines inversions farem en benestar animal, no és pas el moment de fer grans inversions, tampoc en grans tractaments de les dejeccions ramaderes, o en la reduccio de gasos o qualsevol requisit mediambiental. Esperarem per trobar el millor moment, si convé. Però a nivell sanitari és una altra història.

La burocràcia mediambiental o les reformes de benestar ens poden portar molts maldecaps, però mai ens faran perdre cap mercat. La sanitat, sí. I no parlem de la sanitat individual de cada granja, parlem de la situació sanitària del sector ramader, del país. Tots sabem que un sector no indemne d'Aujeszky corre un greu risc de veure tancades les portes de l'exportació. Poca broma, que l'Estat espanyol té un autoabastiment del 150%! El dia que ens tanquin la frontera, com ens penediren de no haver actuat abans! Altres ensurts no ens n'han faltat: exigències sanitàries per exportar porcí a Rússia, zoonosis que es transmeten del cabrum al vacú, transmissió de virus pels mitjans de comunicació...

Hem d'aclarir (això és molt important) que, afortunadament, la seguretat alimentària dels nostres aliments està més que garantida. El que ens preocupa és la sanitat com a barrera de mercat; els russos la fan servir com a excusa per vetar importacions i els danesos per guanyar la partida quan no poden exportar als Estats Unit i col.loquen la carn a Europa amb més facilitat que nosaltres.

Què ens falla, que no controlem prou bé (o no tan com voldriem) la sanitat del bestiar? En primer lloc hem de fer una autocrítica del sector. Segurament no sabem organitzar-nos prou bé i actuar de forma coordinada, guanyant eficàcia. Tot i així, la recent reorganització de les agrupacions de defensa sanitària demostren que quan volem, podem. En segon lloc, potser hauriem de revisar l'atenció que reb la sanitat ramadera per part de l'administració. És la que es mereix? Nosaltres creiem que no. No ens referim a la feina que porta a terme l'equip actual d'Agricultura, que segurament hi posa el màxim interès. Ens referim a l'estructura de l'administració. Als serveis centrals, la sanitat animal és només un trosset d'una subdireció, és una goteta enmig de l'oceà, és impossible que donin l'abast! Les oficines comarcals actuen com a autèntics regnes de taifes ja que ningú les coordina ni les informa, i és molt complicat coordinar els seus veterinaris amb els veterinaris de les empreses.

El més greu, però, és la dotació pressupostària que acaba arribant per tota la gestió sanitària. Quantes vegades els laboratoris s'han quedat sense material per treballar? Per no parlar dels diners destinats a la recerca: una misèria. No demanem més partides pressupostàries, demanem repartir millor els recursos que ja tenim.

Catalunya juga a la Champions en nivells de producció, en eficiència productiva i en capacitat de resistència davant les crisis. Però està a les lligues regionals en gestió sanitària. Hauriem de ser de ple a la Champions; si no, correm el risc d'abandonar el futbol i convertir els estadis en residències.


Article en pdf

dissabte, 23 d’octubre del 2010


Diari AVUI, dissabte 23 d'octubre de 2.010:

El canvi necessari. Ricard Parés.

La sensibilitat mediambiental ha crescut moltíssim en els darrers anys, i n'hi ha per a això i per a molt més: cada dia escoltem moltes notícies relacionades amb la degradació mediambiental. El sector ramader, com tants d'altres, ha estat molt afectat per les creixents normatives. I malgrat els maldecaps que això suposa per a molts ramaders, no hi ha cap altra opció que afrontar el repte.

Dins la ramaderia, el sector porcí és, segurament, un dels més afectats. Però totes les mancances que volem exposar es poden aplicar també a la resta de sectors. En primer lloc, hem de tenir clar que les lleis són (o haurien de ser) instruments per portar a terme determinades polítiques, no haurien de ser mai una finalitat en elles mateixes. I a casa nostra això encara no s'ha entès. En els darrers anys ha semblat, més aviat, que s'aprovaven normatives per quedar bé amb els qui veuen la ramaderia com un problema mediambiental del nostre país.

El principal problema és una creixent i desesperant burocratització. Papers i papers, de l'ajuntament a l'oficina comarcal, de l'oficina comarcal als serveis centrals, informes dels tècnics, la comissió d'urbanisme… Nosaltres hem comptabilitzat que per a una explotació porcina poden arribar a ser necessaris entre 12 i 14 informes per obtenir la llicència municipal. Si, sí, no ens equivoquem ni exagerem: de 12 a 14 informes per obtenir la llicència municipal. Quan es parla que el sector ramader és molt exagerat, i que sempre es queixa, ja tenen raó a vegades, ja. Però, qui no perd la paciència amb tants informes? El més important de tot plegat és que aquesta burocratització no té cap mena d'objectiu mediambiental, tret que sigui el de desanimar qualsevol ramader de portar a terme la seva activitat.

Posem algun exemple: a tots els ramaders se'ls exigeix un pla de dejeccions ramaderes. És tan senzill com demanar-li que expliqui en un paper què en farà de les dejeccions: a quin camp de cultiu o a quina planta de tractament les portarà, amb els corresponents documents signats. Tot això és molt fàcil d'exigir des d'un despatx. Però qualsevol persona de camp sap perfectament que les granges no són fàbriques, i que no podem a priori saber a quin camp i amb quina dosi aplicarem les dejeccions, ja que depèn del cultiu, de les condicions meteorològiques, i de mil coses més que no es poden preveure. Quan un conductor fa un viatge llarg, la policia no li demana que escrigui en un paper abans de sortir per quina carretera passarà, on descansarà i on menjarà. Senzillament, el podrà aturar en qualsevol moment i comprovar que compleix totes les normes. A les granges, amb un llibre de registre ben portat n'hi hauria prou.

Què podem proposar per canviar l‘actual política? Entre altres coses, més coordinació de les administracions: ajuntaments i departaments d'Agricultura, Medi Ambient i Obres Públiques (urbanisme). Una molt millor atenció a l'administrat: els funcionaris haurien de destinar un dia a la setmana a visitar granges (és molt trist que hi hagi tanta enyorança de l'antiga Extensió Agrària) i informar bé sobre qualsevol novetat. No s'hi valen les respostes de l'estil “Això ja estava penjat a la pàgina web”. Només cal veure com s'han aplicat les noves instruccions tècniques (ITs) per a les fosses de purí. Amb més coordinació, més comunicació i una voluntat de respectar l'activitat ramadera, segur que la normativa es podria aplicar d'una altra manera.

Podeu guardar-vos l'article en format pdf aquí: http://www.porcat.org/download/101023_avui.pdf

dijous, 11 de febrer del 2010

Parlem clar sobre ramaderia

El diari AVUI ha tingut l'amabilitat de publicar-me l'article "Parlem clar sobre ramaderia". No hi amago algunes coses que em preocupen: la presència del debat ramader a la televisió pública, la importància de la política europea i la manca de model dels partis polítics catalans. Llegiu-lo!

dimarts, 26 de gener del 2010

Educar en l'alimentació

Nova polèmica. Ara, a les escoles. Perquè resulta que un llibre de text d'educació primària (acreditat pel Departament d'Educació) diu textualment que els pinsos per als animals de granja contenen components químics, i que la carn dels animals de granges intensives (és a dir, la major part de la carn que mengem) no és bona per a la salut humana.

El Departament d'Agricultura ja s'ha afanyat a posicionar-se a favor dels productors de carn, i ha demanat la retirada del llibre. Felicitats!

El Departament d'Educació, fins ara, no s'ha manifestat. Però ja té sobre la taula una carta del totes les entitats que representem al sector ramader demanant-li que retiri el llibre.

Nosaltres respectem als vegetarians, als qui només compren menjar ecològic, als qui mengen carn però diuen que s'hauria de produir d'una altra manera... el que és lamentable, senzillament, és que es diguin mentides. I encara més si es diuen en un llibre d'educació infantil.