Lleida, preocupada per la llei d'olors

Fa pocs dies Ràdio Segre va parlar de la llei d'olors. Podeu escoltar aquí l'entrevista que em varen fer (heu d'anat a l'apartat L'ENTREVISTA). També és d'agrair que la Diputació de Lleida hagi tingut la iniciativa de manifestar el seu rebuig a aquest avantprojecte de llei.

Ja vaig comentar temps enrere que aquesta proposta portaria cua. Ara bé, també cal llegir el context en el què es vol tirar endavant: a 1 any vista de les eleccions catalanes, aquesta llei no tindrà prou temps per aprovar-se en aquesta legislatura, però permetrà a Iniciativa-Verds justificar-se davant dels seus votants, dient-los que ells ja han presentat una proposta de llei... a l'hora de fer equilibris per mantenir-se al poder i acontentar als votants, no hi ha gaires diferències entre partits.

Ahir dimarts apareixia una notícia a La Vanguardia sobre l'excés de purins a Catalunya. Una altra vegada amb la mateixa història...

Reconec que la notícia està ben documentada, i que el seu autor, Antonio Cerrillo, ha recorregut a les persones adequades per demanar-los la opinió. Però no deixa de ser sorprenent que una notícia com aquesta ocupi 3 pàgines centrals senceres d'aquest diari, quan és un tema sobre el que ja s'ha parlat molt...

Tot i així és molt recomanable llegir aquesta notícia. Però esperem que no encengui de nou un debat mediàtic desmesurat com altres vegades...

Els porcs no poden fer pudor

El Departament de Medi Ambient té en marxa un avantprojecte de llei de qualitat odorífera. Aquesta llei afectarà a totes les activitats empresarials, i particularment a la producció porcina.

La Unió Europea, en general, tendeix a regular moltíssim, i en relació a la ramaderia ha legislat moltíssims aspectes relacionats amb el medi ambient, la sanitat i el benestar. Moltes vegades ens hem queixat de legislacions catalanes o espanyoles, i ens diuen (amb raó) que és una trasposició de la norma europea.

Però ara el Departament de Medi Ambient ens surt amb una llei que vol regular els olors, sense que Europa n'hagi dit res. Aquesta vegada no poden sortir amb l'excusa de què és una trasposició europea. En relació a la ramaderia, és una llei que respon a la visió urbanita del món rural: volem una ramaderia bucòlica, amb ovelletes, porquets i vaquetes de pessebre, que no facin massa soroll, que donin prou aliments per tots i que no facin pudor.

Si aquesta llei tira endavant, es confirmarà la voluntat d'alguns d'eliminar la ramaderia del nostre país.

Els escorxadors ataquen de nou

La setmana passada la cotització del porc a Mercolleida tornava a baixar. Una cosa incomprensible donada l'època de l'any en què ens trobem. La explicació, la de sempre: els escorxadors imposen un preu, i a partir d'aquí, "o lo tomas o lo dejas".

Cada any igual, i ja n'estem farts. Demà dimarts, una vegada més, roda de premsa a la Cambra Agrària de Lleida per mostrar la indignació de tota la producció davant els escorxadors.

Al final, allò que fa tant de temps que anunciem es complirà: la producció porcina de Catalunya es deslocalitzarà, a altres països europeus o a Brasil. I darrera d'ella, tota l'activitat econòmica i social que en depèn. I quan ens adonem del desastre, ja serà massa tard per actuar...

Reportatge del 30 minuts sobre la desprotecció de la ramaderia

El programa de TV3 "Trenta Minuts" va emetre el passat diumenge 26 de juliol un interessant reportatge amb el títol de "Pagesos, l'espècie no protegida?" en el qual s'aborda la problemàtica de les regulacions locals, estatals i comunitàries que estan ofegant al sector.

No us el perdeu: és un reportatge fantàstic, com tots els que prepara la gent d'aquest programa de la televisió catalana.

Sobre l'ampliació de zones vulerables

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està a punt de publicar una nova ampliació de les zones vulnerables de Catalunya. Aquestes zones són les àrees en les quals els nivells de nitrats de les aigües són massa elevats o tenen el risc de ser-ho, i es designen d'acord amb uns criteris que estableix la Unió Europea. Una de les principals conseqüències són les restriccions que suposa per a la ramaderia.

La normativa medioambiental sempre és complicada, i mai agrada a quasi ningú. Això és cert i per tant cal entendre les dificultats que tenen des de Medi Ambient. Tot i així, no deixa de ser sorprenent que es pretengui aprovar aquesta ampliació sense haver informat prou al principal afectat, el sector ramader. Ells diuen que sí, que se'ls ha informat, però això no és del tot cert.

Penjar en una pàgina web tota la informació sobre com s'ha fet aquesta ampliació i convocar als representants del sector un mes abans de què es publiqui la norma, això no és informar. O si més no, no és informar prou bé.

La revisió de zones vulnerables s'ha de fer cada 4 anys. Si l'ACA ha estat tot aquest temps treballant-hi, perquè n'informa just un mes abans d'aprovar-ho?

De totes maneres no cal preocupar-s'hi gaire, l'ACA ja ha anunciat que les més de 500 alegacions rebudes contra aquesta ampliació no faran variar ni un centímetre quadrat l'ampliació prevista.

Sobre l'integrisme antitransgènic

Ahir dilluns vaig passar per davant el Parlament de Catalunya. Tal com vam anunciar els mitjans de comunicació, membres de la Plataforma "Som lo que sembrem" estaven plantats allà al costat. Han iniciat una protesta ja que la seva proposta de llei per declarar Catalunya lliure de transgènics no ha prosperat.

Aquesta gent poc a poc van treient a la llum el seu integrisme i la seva intolerànica. Ells han seguit un procés democràtic per presentar una proposta de llei a través d'una iniciativa legislativa popular. I el Parlament, seguint tots els passos democràtics, l'han rebutjada.

Perquè protesten? No és lícita la reposta del Parlament? Ningú els ha prohibit que ells defensin els transgènics, i ningú els prohibeix que qui vulgui sembrar espècies no transgèniques ho pugui fer lliurement. Què volen? Imposar la seva ideologia a la resta d'agricultors...?

Parlar amb ells és difícil; de fet, en més d'una jornada de debat aquesta gent han acabat alçant la veu de forma maleducada o s'han aixecat sense voler escoltar què diuen els qui no pensen com ells.

Jo espero que els grups polítics que van rebutjar la inicviativa legislativa popular ara no els tremolin les cames i no cedeixien al xantatge d'una gent poc democràtica.

Prova pilot per la recollida de cadàvers

La gestió dels animals que es moren a les explotacions porcines (i a les explotacions ramaderes en general) és un tema sobre el que s'ha parlat molt. D'una banda pel cost econòmic que suposa, i és cert. Però per altra banda, perquè cal fer-ho amb un bon nivell de bioseguretat.

Ahir dimecres, un grup de persones del sector i de l'administració vam fer una visita de camp a vàries explotacions que estan fent una prova pilot. La prova pretén avaluar l'ús de contenidors refrigerats. Aquests contenidors, a diferència dels que s'estan utilitzant actualment, permeten mantenir durant molts més dies els animals morts abans de que es vinguin a recollir. Així, d'una banda, reduim les visites que ha de fer el camió de recollida de cadàvers, millorant el risc sanitari i disminuint-ne el cost. Per altra banda, en l'època de calor evitem que se sentin males olors, fet important en algunes comarques on han de conviure ramaderia i turisme.

El sistema funciona, i a més els ramaders n'estan contents. Això és el més important. Però, a més, jo crec que és molt destacable l'esforç per buscar solucions viables per un tema que ha generat força polèmica els darrers anys.

Queixar-se és molt fàcil, sempre. I amb aquesta prova, el que volem és buscar solucions viables, no queixar-nos sense fe res. Esperem que passat l'estiu puguem tenir una valoració més acurada d'aquesta prova pilot i puguem proposar alternatives al sistema de recollida actual.

La mort financera del sector porcí

Ahir vam celebrar a l'Hotel Campus de la UAB l'assemblea general ordinària de PORCAT. Va ser, com cada any, una jornada per trobar-nos tots els socis i valorar la situació actual del sector.

Aquest any vam invitar al Sr. Antonio Mendoça Tavares, president del Grup de Treball de Carn de porcí del COPA-COGECA, que va oferir-nos la ponència "Situació actual del mercat porcí europeu".

El Sr. Tavares va estar a l'alçada, una vegada més, i va aportar dades molt interessants sobre el sector. Però, desgraciadament, aquestes dades no són molt alentadores. Una de les frases que va causar més "furor" va ser la premonició d'una possible "mort financera" de moltes explotacions, donada la greu situació actual. El preu actual del porc no permet, ni tan sols, cobrir els costos de producció; això, sumat a la tancada d'aixeta que han fet els bancs, podria causar aquesta "mort financera". Ja veurem com evoluciona el secor els propers mesos...

La ramaderia és notícia a les eleccions europees

Ja tenim els resultats de les eleccions europees. Dies enrere ja vaig remarcar la importància que tenen per la ramaderia, i en concret pel sector porcí.

No tinc cap intenció d'entrar en cap valoració política, ja que no és l'objectiu d'aquest blog. Però sí que voldria remarcar el pes que hi ha tingut la ramaderia. Dues de les formacions polítiques, en la mateixa ni electoral, van recordar que les necessitats dels ramaders a Europa serien una de les seves prioritats.

És molt important que els parlamentaris europeus entenguin la importància de la UE sobre la ramaderia de tots els països, i en concret la catalana. I també és feina nostra, els representants dels diferents sectors ramaders, insistir als parlamentaris europeus perquè no deixin de tenir els ulls molt oberts amb qualsevol proposta europea que pugui afectar la ramaderia.

Els transgènics, debat europeu

La Unió Europea està debatent, des de fa temps, el risc que suposa la utilització de cereals transgènics en l'alimentació animal. I la posició que està adoptant demostra la decadència d'aquest continent. Hi ha qui creu que caldria prohibir-los tots, i no deixa de ser una opinió respectable. Però abans d'imposar res cal conèixer quin impacte tindria una decisió com aquesta.

Molts països de la UE, entre ells Catalunya, necessiten els cereals importats des del continent americà. I la majoria són transgènics. Per tant, no els podem prohibir així com així, d'un dia per l'altre. A més, la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, (EFSA), ja ha emès un informe en què queda clar que els cereals transgènics no suposen cap mena de risc.

La Unió Europea legisla sense rumb, sense conèixer les conseqüències que en deriven,.... ara, més que mai, cal que els polítics que volen anar a Europa siguin conscients d'aquest problema.

Atenció a les eleccions europees

Els grans temes del sector porcí sempre tenen la seva arrel a Europa: les normatives de benestar animal, la prohibició de les farines de carn, les traves comercials amb països tercers.... Ara que entrem en eleccions europees, els candidats farien molt bé de pronunciar-se sobre com volen defensar aquest sector Europa, ja que moltes famílies en depenen directa o indirectament.

Ens agradaria sentir dels nostres representants a Europa que vetllaran perquè les normes de benestar animal no s'aprovin sense criteris científics, per exemple. O que els ramaders podran utilitzar cereals transgènics amb la mateixa llibertat que als Estats Units, per exemple. O que la carn dels porcs criats al Brasil, que no compleixen cap norma de benestar animal, no podrà entrar a Europa.

Si no anem per aquí, acabarem amb una Europa decadent que haurà deslocalitzat la seva producció ramadera al continent americà o asiàtic, i al seu darrera tota la indústria de transformació. Hauriem d'evitar-ho.

Catalunya Ràdio parla del benestar animal

Avui dilluns, poc abans de les 8, dins la secció "Píndoles" de Catalunya Ràdio s'ha parlat del benestar animal en animals de granja, i concretament del transport de bestiar. En el moment d'escriure aquestes ratlles encara no estava disponible al wwww.catradio.cat , però suposo que aviat hi serà.

És d'agrair que es parli d'aquest tema, ja que a casa nostra la ramaderia és un pilar econòmic i social de primer ordre, i les normes sobre benestar animal ens afecten molt. A més, és un tema que es decideix plenament a Europa, i cal recordar-ho ara que s'acosten eleccions. Crec que amb les intervencions del Jaume Bernis (ramader l'Alcarràs), l'Alberto Herranz (gran coneixedor de les institucions europees) i jo mateix hem pogut reflexar la precocupació del sector ramader per aquest tema. Fugint de demagògies, però.

Aquesta setmana he estat al I Encuentro Internacional de Protección y Bienestar Animal en la producción pecuaria, que va tenir lloc a Talavera de la Reina (Toledo).

Per ser la primera vegada que tenia lloc cal dir que va ser un èxit. No només d'assistència, que ho va ser, sinó oper la qualitat dels ponents que s'hi van aplegar. Vam tenir l'oportunitat d'escoltar a un autèntic referent en la defensa del benestar animal com és Temple Grandin. Una dona amb qui es pot estar d'acord o no, però que parla amb sentit comú i raona tots els seus arguments. També van venir representants de la l'Autoritat Europea en Seguretat Alimentària (EFSA), de la Organització Mundial de sanitat Animal (OIE) i de la Direcció General de Sanitat i Consum de la Comissió Europea, entre altres.

A nivell s'assistents hi érem representants del sector ramaders (hi abundaven els catalans), de les organitzacions de protecció dels animals, de les universitats, de les administracions... i, per cert, no em puc estar de dir que no hi va assistir ningú del Departament d'Agricultura de la Generalitat, tot i que hi van ser invitats.

Crec que el més important es va aconseguir, que era desplaçar el centre de gravetat del benestar animal dels països del Nord d'Europa cap al Sud. I felicito als seus organitzadors. U cop celebrat aquest primer encontre, crec que s'hauria de repetir anualment. Així ho vaig manifestar als seus organitzadors. És més, crec que si dins l'Estat Espanyol Catalunya representa el 35% de la ramaderia, seria molt encertat que la propera edició fós a Catalunya.

És un tema prou important perquè hi dediquem els màxims esforços. Tal com vaig comentar en aquest blog, ja hi comencen a haver inspeccions, i cada cop hi haurà més sancions. Ens hem de prendre el benestar animal amb seriositat, i encara no en som prou conscients.

Sancions als ramaders pel benestar animal

El diari AVUI publica la notícia "Sancionats per no donar "joguines" als porcs", que us recomano que llegiu. Els companys de JARC han resumit prou bé la situació: els ramaders no estan pas en contra del benestar animal, però que arribi a ser causa d'una sanció de fins a 4.000 euros, és realment exagerat. No ho seria si parléssim de maltractaments, de males condicions higièniques... però estem parlant de què tinguin objectes de distracció (!).

Mirant-ho des d'una altra òptica, és cert que en matèria de benestar la normativa tampoc és tan descabellada: totes les normes tenen la seva explicació científica, discutible, evidentment, però no es fan les normes perquè sí. A més, és molt important tenir clar que aquestes normes venen totalment detallades per la Unió Europea.

Ara bé, és ben sabut que darrera les normes de benestar animal s'hi amaguen barreres comercials. El tema de les joguines, en el fons, és sols un detall. En matèria de transport de bestiar, en nom del benestar s'estan proposant autèntics disbarats. Es vol limitar a 9 el número d'hores que un animal pot viatjar en un camió, de tal forma que se'ls obliga a descarregar-los, fer una paradeta i després tornar a carregar. Científicament està demostradíssim que el major estrès no el causa les hores de viatge, sinó justament la càrrega i la descàrrega. Així, perquè es proposen aquestes normes? No ho sé, però el que sí sé és que alguns països, impulsors d'aquestes propostes, amb 9 hores en tenen prou per fer tots els trasllats que a ells els interessa, i als seus competidors no.

Agricultura recolza el sector

Avui dijous, en roda de premsa, el Conseller Llena donava totes les explicacions necessàries sobre l'evolució del sector porcí davant les restriccions de Rússia i de les declaracions d'un membre de la OMS.

És molt important que cap d'aquestes notícies alteri el ja complex mercat porcí, i que el nivell de vendes de canals i de carn continui estable, tal com ho ha estat fins ara.

És d'agrair que el Departament d'Agricultura recolzi al sector porcí català i que procuri una veu unànime a l'hora de fer declaracions. La roda de premsa d'avui ha demostrat que, quan volen, sector i administració saben fer les coses bé i de forma conjunta.

La grip ja no és porcina

Des del primer moment en què va esclatar la crisi de l'ara denominada grip nova, els qui estem en el sector porcí vam estar d'acord en ser extremadament cautelosos a l'hora d'opinar. No era un problema de sanitat animal, si nó de salut humana.

Afortunadament sector i mitjans de comunicació anem aprenent a explicar correctament les coses i corregir errors d'altres vegades. Per això avui els mitjans insisteixen en parlar de grip nova, de grip americcana, ... i n o es tracta tan del nom que li posem al virus com d'explicar que és un virus humà i que el perill està en la seva transmissió entre persones.

El debat sobre el paper dels mitjans de comunicació en les crisis sanitàries és sempre un debat obert. Aquesta vegada, hem aconseguit que el consum de can de porc no es vegi afectat. Tan de bo continuem aprenent-ne!

Nou web sobre sanitat a les granges

El CRESA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) acaba de llençar un nou web, www.saludenlagranja.com, que pretén oferir al públic en general informació sobre la sanitat a les granges d'animals destinats al consum humà.

Deixant de banda que el web no inclou el català, és d'agrair que algú amb prestigi indubtable (en aquest cas el Cresa) expliqui de forma transparent i alhora rigorosa quines són les malalties que poden aparèixer a les granges i què s'hi fa. Avui dia són molts (periodistes, opinadors, públic en general...) els qui opinen sobre sanitat i seguretat alimentària sense gaire coneixement. Només cal pensar en les vaques boges, en grip aviària....

De totes maneres, tinc els meus dubtes de què l'objectiu d'aquest web, totalment lloable, es pugui aconseguir. Tal com estan les coses, i amb les ganes que té moolta gent de veure-ho tot al revés, és possible que algú visiti el web i digui: "guaita, si n'hi ha de malalties, i vés a saber d'on vénen...". A vegades, penso que la millor manera de fer bé les coses i treballar bé i sense fer soroll , i oblidar-se d'intentar fer pedagogia.

El 2008, any de pèrdues

La Federació d'Indústries de la carn, FECIC, recolzant-se en les dades que publica l'Observatori del porcí de Departament d'Agricultura, conclou que l'any 2008 va ser molt bo per als productors de porcí.

Jo no he negat mai que el sector porcí és un sector ric, que ha crescut gràcies als seus beneficis. No m'agraden els qui van sempre de pobres pel món i sempre es queixen. Però el que és innegable és que actualment, i concretament l'any 2008 que ja hem tancat, hi ha hagut pèrdues molt fortes en el sector: ha estat un any clarament dolent. El cost de producció va estar per sobre de 1,200 euros/Kg, i la cotització de Mercolleida va estar per sota d'aquest cost. Sene oblidar que el sector venia d'un 2007 que va ser pitjor en quant a pèrdues.

Les dades de l'Observatori són més que disctubles, però a part, no fan referència al cost total de producció. La FECIC hauria d'anar en compte a l'hora de fer afirmacions tan gratuitament.

La sanitat porcina, imprescindible

En les jornades i debats en què participo, sempre destaco la sanitat porcina per sobre de la resta de requisits del porcí. He participat en molts cursos de benestar animal, i sempre en destaco la seva importància. També de la gestió mèdioambiental, de la que tan es parla. Però el principal repte actual, no ens enganyem, és la sanitat porcina.


Actualmet l'estatuts sanitari d'un país forma part de les barreres comercials. Per això la sanitat porcina hauria d'estar a dalt de tot de les priotitats d'aquest sector. Quan rebo escrits dels meus companys veterinaris expressant la seva frustració per no poder entendre's correctament amb l'administració em preocupo molt. Tenim veterinaris molt bons i amb ganes de treballar, i malgrat tot no anem tan bé com hauriem d'anar. Senyal que alguna cosa falla. Hi hauriem de reflexionar, i prendre mesures. Però insisteixo en què la sanitat és, per damunt de tot, una barrera comercial. No juguem amb foc...

El PSC debat els transgènics

Ahir dimecres vaig assistir a la "Jornada Informativa sobre les organismes genèticament modificats" que va organitzar el PSC al Parlament de Catalunya. Com sabreu, hi ha una Iniciativa Legislativa Popular en marxa per part de la plataforma "Som lo que sembrem", que pretén declarar Catalunya Lliure de transgènics. No hi ha haver terme mig. Per part dels científics, tots ells van estar excel·lents. I no es podia esperar menys, doncs la majoria estaven vinculats al CSIC-IRTA-UAB i van aportar dades i informes científics. Per part dels defensors d'una Catalunya lliure de transgènics, es van arribar a dir unes animalades descomunals: no podem tergiver el que diuen els científics.


El meu resum, més enllà de tot aquest debat, que sovint és més passional que no racional, és: tirarà endavat la llei que han presentat la plataforma "Som lo que sembrem"? El PSC, hi votarà en contra o a favor? Aquí es veurà quina és la diferència entre els filòsofs i els polítics: els filòsofs, opinen i després se'n van casa; els polítics, abans d'anar a casa han de prendre una decisió.