dimarts, 30 de juny del 2009

Sobre l'integrisme antitransgènic

Ahir dilluns vaig passar per davant el Parlament de Catalunya. Tal com vam anunciar els mitjans de comunicació, membres de la Plataforma "Som lo que sembrem" estaven plantats allà al costat. Han iniciat una protesta ja que la seva proposta de llei per declarar Catalunya lliure de transgènics no ha prosperat.

Aquesta gent poc a poc van treient a la llum el seu integrisme i la seva intolerànica. Ells han seguit un procés democràtic per presentar una proposta de llei a través d'una iniciativa legislativa popular. I el Parlament, seguint tots els passos democràtics, l'han rebutjada.

Perquè protesten? No és lícita la reposta del Parlament? Ningú els ha prohibit que ells defensin els transgènics, i ningú els prohibeix que qui vulgui sembrar espècies no transgèniques ho pugui fer lliurement. Què volen? Imposar la seva ideologia a la resta d'agricultors...?

Parlar amb ells és difícil; de fet, en més d'una jornada de debat aquesta gent han acabat alçant la veu de forma maleducada o s'han aixecat sense voler escoltar què diuen els qui no pensen com ells.

Jo espero que els grups polítics que van rebutjar la inicviativa legislativa popular ara no els tremolin les cames i no cedeixien al xantatge d'una gent poc democràtica.

1 comentari:

  1. Si el cultiu de trasgènic només portés de ressó el major benefici de l'agricultor que escull aquesta opció no hi hauria cap problema. El problema és la pèrdua de diversitat genètica de les nostres espècies que comporta l'expansió d'aquestes pràctiques així com la privatizació i tecnificació de l'agricultura.

    Els camps de l'estat Espanyol s'han convertit poc a poc en els camps experimentalsde la resta d'Europa...

    Jo com a consumidora tinc dret a exigir que s'etiqueti l'orígen dels productes que adquireixo i saber del cert si són o no transgènic.

    Com a agricultora exigeixo poder plantar varietats no transgèniques i que això no em suposi ni un cèntim de pèrdua econòmica per la contaminació creuada amb varietats transgèniques.

    Ho sento, amb tots els meus respectes (però indiganda pels teus comentaris) crec que per ser veterinari tens poca sensibilitat amb l'entorn que t'ha donat la vida.

    ResponElimina